-
‹ Inici
Contingut
-
-
adsense
aplicacions
apple
apunts
Art
blogs
botnets
com es fa ?
configuracions
consells
crackers
curiositats
drupal
Efemèrides
els que serveixen
frases
gadgets
geekades
hackers
informació
internet
iptv
mac
macos
node_access
notícies
plugins
privacitat
problemes
propietat intelectual
reflexions
respostes
safari
seguretat
SEO
sistemes
software
solucions
trucs
web 2.0
webs
wifi
wordpress
xarxes
-
Categories
-
Arxius
Blogroll
-
Feeds de RSS
-
Meta
IPv6 , DNS i els servidors arrel
Fà uns díes conversant amb un amic vam estar parlant de l’implantació de la nova versió del protocol d’ internet (IPv6), i arrel d’ aixó escric aquest post, per a autorefrescarme alguns conceptes, i compartir-los amb qui hi pugui estar interessat.
IPv6, es una necessitat imperiosa d’Internet, per tal de garantitzar les seves posibilitats de creixement, ja que es un fet que les adreçes ip s’ acaben, actualment estem aprox. al 14% d’ ips lliures. I es per aquesta raó que Steve Deering i Craig Mudge , van disenyar un sistema d’ adreçes úniques, que fos practicament infinit, i permetés dotar als equips connectats a Internet d’ identificadors unívocs.
Principals diferéncies entre IPv4 i IPv6
IPv4, permét 4.294.967.296 adreçes de xarxa diferents, mentres que IPv6 n’ arriba a donar 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 . Aquestes xifres surten del númeto de bits que utilitza cada protocol per a representar les adreçes de xarxa, 32 bits per a les IPv4 i 128 per IPv6.
Els 32 bits de l’ IPv4 s’ utilitzen per a representar els dígits del 0 al 9 de les adreçes, mentres que l’ IPv6 utilitza els 128 bits per a representar dígits hexadecimals.
Les adreçes IPv4 identifiquen dispositius dins Internet, sense que aquestes adreçes tinguin una vinculació directe amb el hardware que els connecta a la xarxa. L ‘ IPv6 proposa utilitzar els primers 64 bits per a representar l’ adreça de xarxa i els últims 64 per a enviar l’ adreça MAC de la interfície de xarxa, en el cas que en tingui, com que existeixen 2 tipus d’ adreçes MAC , 64 bits i 48 bits, i hi ha la posibilitat que el dispositiu no diposi d’ adreça MAC el protocol IPv6 preveu varies maneres de resoldre aquests buits a les trames.
Una dreça IPv4 té aquest format 64.233.183.147 , la seva traducció a IPv6 sería 0×40e9:b793 o 0000:0000:0000:0000:0000:0000:40e9:b793. Aquest tipus d’ adreçes IPv6 composades per 0 als 96 primers bits, i els últims 32 utilitzats per definir una adreça IPv4, s’ anomenen adreçes IPv6 compatibles amb IPv4. Mentres que una adreça IPv6 sense posible representació en IPv4 tindría aquest aspecte 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7334 .
Problemes del cambi a IPv6
El problema principal que jo veig a la implantació del protocol IPv6 es el proçes de migració en si, que ja fà temps es va calcular mol llarg (20 anys). I la complicació de les estructures de xarxa, que han de permetre la traducció bidireccional als dos protocols mentres duri la migració.
Un altre punt en contra es la dificultat de memoritzar adreçes IPv6, cosa que fà que els servidors de noms ,DNS, prenguin molta més importància de la que tenen acutalment.
Ventatges del cambi a IPv6
IPv6 ofereix la posibilitat de donar una adreça IP acada habitant del planeta, cada ordinador, móbil, pda, nevera, cotxe , microones … amb les aplicacions tecnológiques que d’ aixó ja s’ en estàn derivant. Queda clar que segons com evolucioni la tecnología, aquest podría ser ben bé un punt en contra de L’ IPv6.
No s’ utilitzarà checksum.
La seguretat en les comunicacións augmentaràn. IPSEC es obligatori al les comunicacions IPv6.
Augmentaràn les prestacions de movilitat, dels dispositius.
I més ventatges de caire bastant més técnic. Que no tinc ganes de escriure, i posiblement vosaltres de llegir.
El paper dels servidors de noms DNS
Com he escrit més amunt l’ estructura de DNS d’ Internet juga un paper crucial dins la implantació del protocol IPv6. I dins de la família són dels DNS els servidors DNS arrel (root name servers) són la mare dels ous.
El fet que els servidors arrel d’ arreu siguin capaços d’ interpretar adreçes IPv6 i traduïrles, es l’ unica manera de garantitzar un us del protocol a nivell mundial, fins que aixó no sigui així, no es posible fer una “apagada IPv4″ sense correr el risc de deixar zones incomunicades. Aixó es així perqué són els servidors arrel els únics que poden donar respostes autoritatives per a les peticions d’ informació sobre dominis de primer nivell (TLD).
Uns dels mites d’ internet es que només hi ha 13 servidors de noms arrel, i tots 13 estàn ubicats a Estats units, una deformació de la realitat que podeu trobar explicada en aquest article de l’ organisme ICANN, “There are not 13 root servers”.
Si voleu veure una ubicació geogràfica dels “root servers” d’ arreu aquí els teniu colocadets sobre google maps.
Algunes referéncies al respecte
conversor IPv4 a IPv6
http://www.subnetonline.com/ipv6convert/4to6convert.html
ipv4 INTERNET PROTOCOL
http://tools.ietf.org/html/rfc791
ipv6 Internet Protocol Version 6
ftp://ftp.rfc-editor.org/in-notes/rfc3513.txt
Llista de “root servers”
http://www.root-servers.org/
DNS Root Name Servers Frequently Asked Questions
http://www.isoc.org/briefings/020/
Big Brother Awards Un premí al “germà” més xafarder , conspirador i malintencionat
Aquest any es cumpliràn 10 anys de l’ entrega dels primers Big Brother Awards, uns premis que es donen aquelles agéncies estatals, entitats privades o persones individuals, que han destacat pel seu enfasis en la violació del dret a la privacitat de la informació personal.
L’ entitat organitzadora de totes les edicions es Privacy Internacional , una ONG fundada el 1990 amb seu a Londres, i que té com a objectiu supervisar els delictes que , sobretot agéncies estatals i empreses privades, comenten contra la privacitat de la informació personal.
Si mireu la llista de territoris on s’ han lliurat aquests premis durant els últims 10 anys veureu que a la península s’ en van fer entrega el 2002 (Sevilla) i el 2003 (Iruña/Pamplona), i després d’aixó ha desaparegut l’ edició del marc peninsular, aviam si aixó dona algúna idea a algú amb capacitat organitzativa …
Si feu un cop d’ ull a la llista de guanyadors dels Big Brother Awards , a part de “xafarders” específics de cada territori, trobareu dos noms molt coneguts per tothom que es repeteixen en moltes de les edicions, Microsoft Corp. , Google Inc. , totes les edicions conincideixen a senyalar les dues companyíes com les més intrusives del planeta, també són les mes grans …
gOS Space (good OS), pensant en MySpace
gOS “Space” es una distribució de Linux de nova fornada, els seus creadors l’ autodenominen la cara de Linux per a la generació MySpace, donçs un dels seus lemes es que per a fer aquesta distribució han tingut especialment en compte les necessitats dels més de 100,000,000 d’ usuaris que formen la comunitat MySpace.
gOS “Space” es un evolució de gOS, concretament la versió 2.9 d’ aquest. La primera versió estable de gOS data de l’ 1 de Novembre de 2007, i ja en aquell moment la companyía impulsora “Good OS LLC” , va declarar que gOS era una alternativa als sistemes operatius principals, que destacava per les seves aplicacions orientades al món google i d’ altres necessitats de l’ entorn web 2.0.
Mirant la plana oficial de gOS “Space”, hem crida molt l’ atenció la referéncia estética que fan en tot l’ entorn a la imatgería d’ Apple computer, una cópia en tota regla, i parant atenció a la informació de la companyía que distribueix el nou sistema operatiu, arribo a Everex, que distribueix un producte anomenat MyMiniPC , que vindría ser l’ homóleg del MacMini per a gOS “Space”.
Crida l’ atenció aquest gir de la companyía Everex cap al sistema operatiu Linux, cuan navegant els seus productes trobem una capçelera on hi resa Everex recommends Windows Vista® Home Premium.
MyMiniPC, es un equip del tipus barebone equipat amb una CPU Pentium T2130 a 1′86GHz, 512MB de RAM, 120 GB de disc dur, lector/grabador de DVD, i els connectors necessaris per a dispositius externs i treball en xarxa, el preu de sortida de la criatura són uns 500 $.
Si MyMiniPC recorda al Macmini, gOS “Space” recorda alarmantment al macosx, salvant totes les distàncies. Aviam si entre avui i demà puc instalar i fer un cop dull al sistema operatiu, i ampliar aquesta entrada, de moment aquí deixo unes imatges per a que vosaltres mateixos jutgeu les similituds entre els productes d’ everex i els de apple.


Visió Japonesa de la relació entre imatge i tecnología (tayasui)
Una màquina musical casi increïble
Aquest enginy, ja fà un tems que roda, pero avui ha arribat a la bústia d’ entrada del meu mail.
Es tracta d’ una màquina construida pel conservatori de música de Robert M. Trammell i l’ escola d’ enginyería Sharon Wick (Iowa).
Per a obtenir el resultat que es veu al video s’ han estat 13.029 hores muntant, alinenat, calibrant i decorant el dispositiu o instrument. El resultat una obra d’ art.
En realitat, tota la notícia en si, es mentida, no es més que un projecte en 3D, pero trobo que sería una máquina genial, en cas de materialitzar-se.
Com llegir el mail via telnet utilitzant el protocol POP3
Seguint el post Com enviar un mail via telnet , procediment molt útil per cuan no estem amb el nostre equip, no podem o no volem utilitzar cap client de correu “visual”, o simplement volem llegir el correu vía telnet. Ara escric la recepta a seguir per a llegir el mail via telnet utilitzant el port del protocol POP3.
Ingredients:
- Un client telnet , normalment les shells de UNIX o l’ MSDOS el porta incorporat.
- Una conexió a internet.
Procediment:
Establim una conexió telnet amb el nostre servidor de correu.
# telnet <el_nostre_servidor_de correu> 110
Si tot ha anat com ha d’ anar rebrem una resposta, +OK , si no es rep la resposta afirmativa cal revisar el nom del servidor o el port que hem utilitzat 110 .
Un cop connectats cal autentificar-se al servidor:
USERNAME <nom_usuari> (tecla ENTER)
resposta del servidor +OK Password required.
PASS <clau_de pas> (tecla ENTER)
Resposta del servidor +OK logged in. si tot ha anat bé .-ERR Login failed. , en el cas d’ haver passat les dades malament.
Observacio: la clau de pas es visible en pantalla, un bon métode per a ocultarla es pitjar ENTER fins que hagi desaparegut la línea que conté la clau per la part superior del terminal.
Un cop hem establer la conexió ja podem utilitzar els comandaments de gestió del nostre correu.
STAT (ENTER)
La resposta que ens donarà el servidor serà semblant a aquesta
+OK 2517 296671922
el primer número 2517 es la cuantitat de mails que tenim a la bústia d’ entrada, el segón 296671922 els bytes que ocupen al disc.
LIST (ENTER)
Executant aquesta ordre tindrém una llista de mails i el pes en bytes de cada un.
1 13323
2 892
3 1365
4 12845
5 12826
Si volem llegir només les 10 primeres línies del segón mail escriurem la seguent ordre.
TOP 2 10 (ENTER)
Si volem llegir tot el mail
RETR 2
Si el volguessim eliminar
DELE 2
Cal tenir en compte que el comandament DELE només marca el missatge, i no l’ elimina fins que sortim de la sessió. Si volguessim desmarcar un mail eliminat utilitzarem el comandament
RSET
amb el comandament QUIT donarem la sessió per acabada.
Hi han més comandes POP3, en aquest document trobareu un detall de les comandes i els codis que retorna cada una. RFC1939 (Castellà) RFC1939 (Anglés)
Com actualitzar wordpress sense gaires mal de caps (InstantUpgrade)
Avui tocava roba interior nova, així que he actualitzat el wordpress a la versió 2.5 , per mi i després d’ un parell d’ horetes de remenar la nova versió, una bona actualització.
Mentres hem documentava sobre posibles problemes que hem podía trobar durant el proçes d’ actualització, m’ he topat amb aquest pluguin InstantUpgrade, un pluguin que gestiona l’ actualització del sistema Wordpress i condensa tot el proçes en uns senzills pasos de configuració i un click d’ actualització.
Jo he tingut algún problema amb els permisos del sistema de fitxer, pero considero que poca cosa, per la comoditat que ofereix aquest plugin.
P.D. FEU UN BACKUP
Salvador Dali a “What’s My Line?” (1950)
Gràcies Pontus per ferme riure aquest matí !!
SPIT i Vishing , mutacions sobre VoIP
La telefonía IP utilitza un sistema comunicació basat en paquets de dades, exactament igual que l’ utilitzat per a la comunicació via internet. Com a consequéncia la telefonía IP pateix de mals molt similars als que infesten els serveis d’ internet.
SPIT i Vishing són els noms que s’ han donat a l’ Spam i el Phising sobre VoIP (telefonía IP).
El terme SPIT (Spam over Internet Telephony) també conegut com a vamming, fà referéncia al fet d’ utilitzar plataformes de telefonía IP hackejades o lícites per a realitzar trucades d’ spam. Una trucada d’ Spam pot ser una veu robòtica que truca a milers de números venent una cassola, per a que ens entenguem…
Si l’ SPAM convencional a les nostres bústies de correu ja es molest, no hem puc imaginar rebre trucades venent-me viagra a cualsevol hora del día ! Un auténtic malson.
Com que en aquest país la tecnología VoIP, no està gens extesa, els casos són pràcticament inexistents, pero tant als Estats Units com a Japó , aquest es un problema que tot just comença a treure el cap, i ja s’ hi estàn buscant solucions a tota màquina, perqué de no ser així l’ SPIT podría fer molt mal a les empreses que ofereixen VoIP.
Sistemes AntiSpam, bé, AntiSpit per a VoIP. (o de com bannejar als Sogres !)
Totes les operadores de VoIP coindiceixen que el filtratge d’SPIT es una tasca ben complicada, sobre tot si no es vol complicar la vida tant a la persona que truca com a qui rep la trucada, es a dir si es vol transparéncia. Que al final, es el que ens agrada a tots. Per tant la majoría de sistemes AntiSPIT que circulen són del cantó del proveidor, es a dir no personals, i es basen en llistes de IPs bloquejades o permeses.
Algunes solucions en aquest sentit són:
Com he escrit més amunt el Vishing es la adaptació del Phising al món de la VoIP, per tant consisteix en l’ aplicació de técniques d’ enginyería social informàtica, per a extreure informació de les persones que piquen. Una estafa en tota regla.
algunes referéncies interessants per a aprofundir sobre aquesta temàtica.
The Essential Guide to VoIP Security
Entrada Vishing a la wikipedia
Blue Box, podcast dedicar a la seguritat dins la telefonía IP



