No es cap novetat, la publicitat sempre ha estat còmode al cantó del qualificatiu enganyosa. Un anunci tradicional està ple d’ estereotips i promeses imposibles i inpagables. Aixó ja ho tenim assumit.

Un clàssic del refranyer popular diu “Millor que en parlin malament, que no pas que no en parlin”, tampoc cap novetat, pero si una de les bases del marketing viral, on el quid de la questió es difondre un producte encobrint-lo de tot tipus de mentires, falses notícies, esdeveniments inventats i demés porquería maquiavèlica.

Per a que ens entenguem “El projecte de la bruixa de blair“, per mi un bona bona película. Va aconseguir l’ exit de taquilla que va aconseguir gràcies, en gran part, a una web que difonia que els fets exposats a la película eren reals, i on es difoníen dades sobre les suposades víctimes, que ho feien tot plegat més morbós. I es aquesta curiositat, morbo o superstició de la que s’ aprofita en molts casos el Marketing viral dels coll…

Mes endavant grans marques han fet grans inversions en marqueting viral, per atabalar i fer correr missatges entre la gent per acabar arribant a unes bambes, texans, cotxe, causa justa o injusta. Hi ha virals lícits i virals ilícits, virals en format video, en format notícia, en forma de canço (mireu que està pasant aquest any amb Eurovisió i Myspace), virals que porten a un producte i d’ altres que no tenen més raó de ser que la de acomular audiéncia.

I ha estat pensant sobre tot aixó que he reculat les meves pases per tornar a reflexionar al voltant de la publicitat dels nostres temps i la implicació directe del propi consumidor a l’ hora de difondre el producte.

Anem amb compte companys, qualsevol de nosaltres podría convertir-se en un anunci !

Web 2.0 composada per blogs, wikis, comunitats socials, webs interrelacionades …
Botnet, automatisme maliciós creat per a controlar una ordinador, o servei hostatjat per aquest.

Un comú denominador dels elements que composen la web 2.0 es la senzilla implantació técnica de les plataformes, reciaent l’ esforç de l’ administrador en el mateniment dels continguts. WordPress o drupal, són solucions molt complertes, amb una senzilla i ràpida fase d’ implantació i posada en marxa.
Aquest, que es un dels punts forts del programari de la web 2.0 i una de les claus del seu éxit, també es un dels seus punts més febles.

Per que ?

Un blogger no es necessariament un técnic d’ ambit informàtic, per tant es un gran desconeixedor de la plataforma que sosté el seu blog. Pero en canvi, li es molt fàcil ampliarne les funcionalitats instalant móduls o plugins de tercers. I aquí es on es crea la combinació fatal entre botnets i web 2.0.

Un módul o plugin no es més que una peça de software que s’ encaixa amb el nucli d’ una aplicació, ampliant o millorant les funcionalitats d’ aquesta. Aquests móduls estàn escrits per programadors que normalment res tenen a veure amb els qui han desenvolupat el nucli (p.e. WordPress), cuan l’ administrador d’ un blog instala un módul l’autoritza a fer us de les funcionalitats que ofereix el nucli.
Per tant si un módul té intencions malicioses, com ara llegir els mails de tots els usuaris i enviar-los a una adreça determinada, o fer spam, o llençar atacs contra altres máquines, aixó escapa del control del blogger, i segurament no en serà conscient a no ser que un dels perjudicats, o l’ administaror del sistema li fagi saber. Són aquests últims els responsables d’ evitar que un programa hostatjat al servidor, no pugui fer un us abusiu dels recursos del servidor.
En molts casos, els administradors de sistemes es limiten a donar de baixa les comptes dels usuaris que donen problemes. En d’ altres casos a un administrador li es molt complicat detectar els abusos produïts per aquests automatismes maliciosos (botnets).

En conclusió la web 2.0, que es un marc genial per a l’ intercambi d’ informació, l’ associacionisme, i en definitiva les relacions entre els humans. També es un marc genial per a un nou tipus d’ epidemia 2.0, on els botnets poden ser els virus, i els notres mails ( p.e.) els malalts.
Aquest escrit s’ inspira en el text “Web 2.0 y botnets una unión fatal”

Sóc usuari del servei adsense de google.

Dit aixó, escric un plantejament que m’ he fet, més que res perqué no s’ hem oblidi …

Si algú m’ oferís portar una samarreta publicitària, una diferent cada día,cada hora o cada minut, a cambi d’ un cèntim d’ euro o deu, es igual … per cada persona que es fixa en l’ anunci, i el doble per cada persona que després de veure l’ anunci compra el producte. Acceptaría el tracte ? la meva resposta ha estat no.