Blockhosts es un programa esctit en llenguatge python que automatitza la feina de bloquejar IPs que realitzen atacs de força bruta.

El programa s’ executa en intervals de temps definits al cron del sistema , i el que fà es analitzar els logs (auth.log , secure …), per tal de detectar aquelles ips que tenen excessius intents fallits d’ accedir a un determinat servei, en un determinat interval de temps. Un cop detectades aquestes IPs afegeix regles de denegació d’ accés als fitxers hosts.allow o hosts.deny .

Hi ha serveis com l’ ssh, que s’ acostumen a filtrar per a una determinada IP, o unes determinades claus, certificats. Pero hi ha altres serveis que són inevitablement públics, com es l’ FTP, es aquí on aquesta peça de codi pot ser realment útil.

visitar Blockhosts , per a molts més detalls

Fà uns díes conversant amb un amic vam estar parlant de l’implantació de la nova versió del protocol d’ internet (IPv6), i arrel d’ aixó escric aquest post, per a autorefrescarme alguns conceptes, i compartir-los amb qui hi pugui estar interessat.

IPv6, es una necessitat imperiosa d’Internet, per tal de garantitzar les seves posibilitats de creixement, ja que es un fet que les adreçes ip s’ acaben, actualment estem aprox. al 14% d’ ips lliures. I es per aquesta raó que Steve Deering i Craig Mudge , van disenyar un sistema d’ adreçes úniques, que fos practicament infinit, i permetés dotar als equips connectats a Internet d’ identificadors unívocs.

Principals diferéncies entre IPv4 i IPv6

IPv4, permét 4.294.967.296 adreçes de xarxa diferents, mentres que IPv6 n’ arriba a donar 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 . Aquestes xifres surten del númeto de bits que utilitza cada protocol per a representar les adreçes de xarxa, 32 bits per a les IPv4 i 128 per IPv6.

Els 32 bits de l’ IPv4 s’ utilitzen per a representar els dígits del 0 al 9 de les adreçes, mentres que l’ IPv6 utilitza els 128 bits per a representar dígits hexadecimals.

Les adreçes IPv4 identifiquen dispositius dins Internet, sense que aquestes adreçes tinguin una vinculació directe amb el hardware que els connecta a la xarxa. L ‘ IPv6 proposa utilitzar els primers 64 bits per a representar l’ adreça de xarxa i els últims 64 per a enviar l’ adreça MAC de la interfície de xarxa, en el cas que en tingui, com que existeixen 2 tipus d’ adreçes MAC , 64 bits i 48 bits, i hi ha la posibilitat que el dispositiu no diposi d’ adreça MAC el protocol IPv6 preveu varies maneres de resoldre aquests buits a les trames.

Una dreça IPv4 té aquest format 64.233.183.147 , la seva traducció a IPv6 sería 0x40e9:b793 o 0000:0000:0000:0000:0000:0000:40e9:b793. Aquest tipus d’ adreçes IPv6 composades per 0 als 96 primers bits, i els últims 32 utilitzats per definir una adreça IPv4, s’ anomenen adreçes IPv6 compatibles amb IPv4. Mentres que una adreça IPv6 sense posible representació en IPv4 tindría aquest aspecte 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7334 .

Problemes del cambi a IPv6

El problema principal que jo veig a la implantació del protocol IPv6 es el proçes de migració en si, que ja fà temps es va calcular mol llarg (20 anys). I la complicació de les estructures de xarxa, que han de permetre la traducció bidireccional als dos protocols mentres duri la migració.

Un altre punt en contra es la dificultat de memoritzar adreçes IPv6, cosa que fà que els servidors de noms ,DNS, prenguin molta més importància de la que tenen acutalment.

Ventatges del cambi a IPv6

IPv6 ofereix la posibilitat de donar una adreça IP acada habitant del planeta, cada ordinador, móbil, pda, nevera, cotxe , microones … amb les aplicacions tecnológiques que d’ aixó ja s’ en estàn derivant. Queda clar que segons com evolucioni la tecnología, aquest podría ser ben bé un punt en contra de L’ IPv6.

No s’ utilitzarà checksum.

La seguretat en les comunicacións augmentaràn. IPSEC es obligatori al les comunicacions IPv6.

Augmentaràn les prestacions de movilitat, dels dispositius.

I més ventatges de caire bastant més técnic. Que no tinc ganes de escriure, i posiblement vosaltres de llegir.

El paper dels servidors de noms DNS

Com he escrit més amunt l’ estructura de DNS d’ Internet juga un paper crucial dins la implantació del protocol IPv6. I dins de la família són dels DNS els servidors DNS arrel (root name servers) són la mare dels ous.

El fet que els servidors arrel d’ arreu siguin capaços d’ interpretar adreçes IPv6 i traduïrles, es l’ unica manera de garantitzar un us del protocol a nivell mundial, fins que aixó no sigui així, no es posible fer una “apagada IPv4″ sense correr el risc de deixar zones incomunicades. Aixó es així perqué són els servidors arrel els únics que poden donar respostes autoritatives per a les peticions d’ informació sobre dominis de primer nivell (TLD).

Uns dels mites d’ internet es que només hi ha 13 servidors de noms arrel, i tots 13 estàn ubicats a Estats units, una deformació de la realitat que podeu trobar explicada en aquest article de l’ organisme ICANN, “There are not 13 root servers”.

Si voleu veure una ubicació geogràfica dels “root servers” d’ arreu aquí els teniu colocadets sobre google maps.

Algunes referéncies al respecte

conversor IPv4 a IPv6
http://www.subnetonline.com/ipv6convert/4to6convert.html

ipv4 INTERNET PROTOCOL
http://tools.ietf.org/html/rfc791

ipv6 Internet Protocol Version 6
ftp://ftp.rfc-editor.org/in-notes/rfc3513.txt

Llista de “root servers”
http://www.root-servers.org/

DNS Root Name Servers Frequently Asked Questions
http://www.isoc.org/briefings/020/

Avui per aquelles coses de la vida m’ he preguntat, i els vehicles quin sistema operatiu fan servir ?
He arribat a aquesta pregunta aparentment irrellevant, pensant en la cuantitat d’ aparells electrónics que
incorporen la majoría de vehicles que circulen per les carreteres.
Frens, velocitat de creuer, control de trajectória, control de colisions … totes aquestes funcionalitats,
gestionades per software, tenen un component crític molt elevat, equiparable segurament, al programari d’ hospitals.
I per aixó m’han vingut ganes de saber a quin o quins sistemes operatius entregaven les marques el control
dels seus vehicles.

Aixó es el que m’ he trobat ;

El sistema més extés entre les principals marques es OSEK VDX , nascut el 1993 de mans d’ empreses alemanyes com BMW, Bosch, DaimlerChrysler, Opel i Siemens.
OSEK VDX es un sistema extremadament lleguer que pot funcionar en processadors de 8 bits.
Es molt probable que OSEK VDX es constitueixi entre el 2008 i 2009 en un estandar a la comunitat europea, segons he llegit. Un dels motius de promocionarlo com a standar europeu es la facilitat que posa el sistema per a correr móduls de terceres parts. Cosa que el fà molt versatil.

JasPar (Japan Automotive Software Platform Architecture) es la aposta asiàtica creat per Toyota, Nissan, Honda i Toshiba.
Aquest sistema també té una filosofía modular, que permet muntar les diferents peculiaritats de cada model o marca sobre el mateix nucli.
Segons Toyota, ànima del projecte, el primer prototip amb aquest sistema pot sortir el 2009, aacabant el 2015 la implantació.

En cuant a Microsoft he llegit d’ un projecte anomenat Sync , que es queda a la part més de valor afegit de les prestacions del vehicle, control del volum de la música, enviament d’ sms, cambi de cançons, regulador d’ aire… utilitzant la veu.
Personalment, espero que no intentin arribar més enllà, pero cadascú que pensi el que vulgui …

Aquest programa permet crear unitats compartides en xarxa sense gaires complicacions, ni scripts, ni modificacions al NetInfo Manager ni pócimes màgiques.

Si us agrada, els que en tinguin, que donguin pasta, que es un shareware.

Tot i ser un programa que encara no ha tret una versió per a Leopard, es molt útil per a enrutar determinades IPs a través d’ una conexió VPN, així evitem enrutar tot el tràfic sortint a través de la VPN.

Aquí trobareu el programa.

A 1 día de l’ estrena del MacOsX 10.5 (Leopard), ja es molta la tinta que ha corregut parlant d’ aquest nou avanç de la marca Apple, i es que la veritat es que la cosa promet ser bastant revolucionaria, no se si a l’ altura de l’ iphone, pero com a mínim apple marcarà de nou, el camí dels futurs sistemes operatius d’ escriptori.

Així donçs aquí adjunto un inventari de material que he anat trobant sobre el tema.

Article sobre les novetats en questió de seguretat del leopard, publicat a TidBITS

Una enumeració del millor i el pitjor del nou sistema d’ Apple, també publicat a TidBITS

Informació sobre la versió de servidor del nou MacOsX

Un article que parla sobre la tecnología que utilitzarà el leopard per a gestionar la memòria del sistema ( ASLR ) .

Molta informació sobre el macosx en general i el leopard en concret. macosxhints